Paideia: l'educació llibertària

M’agradaria compartir amb tots i totes vosaltres de quina manera es troben els diferents tipus de tecnologies en espais d’ensenyement-aprenentatge que surten fora del que podríem anomenar allò convencional o normatiu, tot aprofitant el treball que vam fer el grup Picaparet per a la pràctica II de l’assignatura.

Es tracta de l’escola Paideia, un centre educatiu situat a Mèrida, Extremadura, que treballa amb l’educació llibertària.

Així mateix, a continuació us exposo el treball que vam realitzar per a la pràctica:

Els diferents tipus de tecnologies

Les tecnologies artefactuals que trobem en aquest entorn són el material propi de l’escola, que és el mateix que el d’una escola que podríem anomenar convencional. Inclou pràcticament tot el material de l’escola: material didàctic, material d’aula, etc...

Les tecnologies simbòliques en aquest cas són ben clares: la ideologia anarquista o llibertària que hi ha en aquest tipus d’educació. Es representa a partir de l’organització de l’escola i, concretament, també ho podem trobar en les parets de les aules de l’escola, decorades amb cartells, textos i dibuixos de caràcter anarquista.

Les tecnologies organitzatives que trobem són l’organització de l’escola en general i de les aules en particular. D’una banda, l’escola es troba en un entorn rural, on trobem dos edificis cadascun d’ells destinats a alumnes de diverses edats. D’altra banda, les aules no s’organitzen de forma convencional, és a dir, un conjunt de taules pels alumnes de cara a la taula del professor, sinó que normalment treballen en les mateixes taules alumnes i professors (o adults, com ells s’anomenen). Pel que fa a tecnologies organitzatives cal parlar també de l’organització general de l’escola pel fet d’anomenar-se llibertària o lliure. D’una banda, podem fer referència a aspectes educatius i, d’altra, a aspectes organitzatius. Tot i establir aquesta classificació, cal entendre que ambdós aspectes estan interrelacionats i és difícil fer-ne una distinció.

ASPECTES EDUCATIUS

El paper del professorat
Per tal de parlar sobre el paper dels professors hem de fer referència a un dels principis de l’escola, que diu: “No es el professorat el que ensenya, és l’alumne qui aprèn”. La intenció de Paideia és la d’aconseguir que el nen o nena desenvolupi la seva autonomia per mitjà de les relacions segures en que la influència adulta es redueixi al mínim, tractant d’ajudar el nen o la nena a que cada vegada sigui més autònom en relació amb els adults. Cal puntualitzar que a l’escola Paideia no es parla de professors, sinó d’adults.

El paper de l’alumnat
En aquest apartat també em de basar-nos en el principi esmentat anteriorment. L’alumnat és el protagonista i el destinatari del procés educatiu. Paideia intenta que el nen o la nena respecti els sentiments i drets dels altres, posant en pràctica una relació solidària i d’ajuda mútua, ajudant-los de tal manera que aprenguin a solucionar els seus conflictes d’una forma no violenta i racional.

El paper del coneixement
Per entendre com es representa el coneixement, cal entendre que els professors no ensenyen, sinó que faciliten que l'alumne aprengui des de sí mateix, i, una vegada ho hagin après ho comuniquin als seus companys de manera que el seu aprenentatge tingui una utilitat social i no competitiva. El coneixement va més enllà de les aules. Un exemple és que tenen un hort.
Per entendre quin es el paper del coneixement, cal afegir també un dels principis que té l’escola i que diu que l’acció del nen o de la nena, física i mental, dóna lloc a tres tipus de coneixements:

- Coneixement físic. Fa referència a conèixer les propietats dels objectes, la realitat externa. Es forma quan el nen o la nena experimenta i comprova, creant, d’aquesta manera, les bases per un coneixement espai-temporal i lògic-matemàtic. El seu origen és extern, ja que les propietats que el nen o la nena abstrau són observables. (per exemple: el pes, la forma...)
- Coneixement lògic-matemàtic. Acostuma a estar sempre present en totes les activitats, ja que fa referència a totes les relacions que s’estableixen entre els objectes. El seu origen és intern, es troba dins de l’alumne, ja que aquests creen i introdueixen relacions entre els objectes i en aquest cas, el que el nen o la nena abstrau no es troba fora, no és observable, sinó en el seu interior, i això suposa l’abstracció reflexiva.
- Coneixement social. Fa referència a la manera d’actuar, a les pautes de conducta, manifestacions emocionals, etc..., i s’adquireixen en contacte amb les altres persones.

La millor forma per l’adquisició d’aquests tres tipus de coneixement és el llenguatge –com expressió verbal- i la representació no verbal per mitjà de dramatitzacions, imitacions, expressió, plàstica, etc... El llenguatge construeix un pensament i desenvolupa la capacitat intel·lectual, per això, el parlar constantment, dialogar, debatre, etc... són elements fonamentals de l’aprenentatge i del desenvolupament mental, desenvolupament que capacita l’autonomia personal, social i intel·lectual.

Com es determinen els continguts?
Aquest és un dels aspectes on l’escola Paideia més difereix de l’escola convencional. En aquesta escola no hi ha continguts fixats ni classes obligatòries. L’alumne aprèn segons els seus interessos personals. Aquest fet es trasllada a la pràctica en forma de tallers i conferències (treballs i exposició dels mateixos per part dels alumnes) voluntaris.

L’avaluació
En el cas de Paideia, parlem de l’autoavaluació dels alumnes. A principis de trimestre, cada alumne decideix quins són els seus compromisos didàctics i afectius, personals i de grup. A final de trimestre són ells mateixos els que avaluen aquests compromisos.

ASPECTES ORGANITZATIUS

El paper de l’assemblea dins Paideia
Durant tot un matí d’un dia a la setmana es duu a terme l’assemblea, on es parla sobre els conflictes que ha pogut tenir el grup o els tallers que faran, per exemple. Podem afirmar que l’assemblea és de les activitats més importants dins de la seva organització, ja que, com afirma Paideia: “La asamblea es la piedra angular de la educación libertaria ya que en ella surge la espontaneidad, la libertad y la comunicación libre entre las personas” (http://www.paideiaescuelalibre.org/)

L’economia
L’escola Paideia es manté amb els diners aportats pels adults i també pels pares. Cada més, totes dues parts, aporten una quantitat de diners (cadascú decideix quina és aquesta quantitat) que s’utilitza per la compra de menjar per l’escola, la compra de material malmès o els diners invertits per a fer alguna excursió. Per tant, els adults no cobren directament per la seva feina. Diem indirectament, perquè cada mes, si sobren diners, siguin menys o més, es reparteixen entre els adults (professors).

Material
El material és col·lectiu, el posa l’escola: tot és de tots i a l’hora de ningú.

Cal parlar també de quina és la concepció que té el seu professorat del que és un procés d’ensenyament-aprenentatge. Per tal d’explicar-ho, cal fer referència als principis de l’escola, i dels quals un d’ells diu que Paideia es basa en una visió constructivista de l’aprenentatge, la qual forma part d’una educació integral. Un aprenentatge constructivista discrepa de les classes magistrals, el mètode memorístic, la passivitat i la competitivitat, però no realitza aquest aprenentatge com un element sectorial del procés educatiu, sinó integrat en ell, seguint els mateixos principis.

L’escola Paideia segueix fonamentalment al pedagog PIAGET, i aquest afirma: “el coneixement es compon de la interacció entre el raonament i l’experiència sensorial”,“el principi pedagògic més important és estimular el nen o la nena de tal manera que utilitzi la seva iniciativa per actuar sobre els objectes.” Basant-se en PIAGET, l’escola afirma que el seu objectiu principal és l’autonomia sensorial i socioafectiva. Per tant, la concepció que tenen del procés educatiu va més enllà de transmetre coneixements teòrics i científics, de manera que posen l’èmfasi en aspectes socioafectius de la persona.

A més, en relació amb l’aprenentatge, cal ajudar als nens a que cada vegada tinguin més confiança en les seves capacitats per resoldre els problemes, per dir el que pensen, per establir relacions entre les coses i adonar-se’n de les coses que tenen en comú i les que no, a que tinguin iniciativa i plantegin problemes, idees, preguntes, a posar atenció, a manifestar les seves necessitats i interessos, a despertar la curiositat i a desenvolupar la crítica. A totes aquestes relacions cal afegir-hi que això afavoreix la iniciativa i la confiança en les seves idees, a manifestar la introducció de les pautes socials en el joc, així com la creativitat o la cooperació i mirar de trobar continguts que interessin i apassionin al nen o a la nena.

Seguint en aquesta línia, també cal fer referència al paper del joc i del treball col·lectiu. D’una banda, el joc desenvolupa la capacitat intel·lectual dels alumnes, investiga i descobreix, adquireix noves experiències i això col·labora a solucionar els seus problemes emocionals, incorpora i accepta la cultura del grup al que forma part. D’altra banda, el treball col·lectiu esdevé l’activitat més freqüent a l’escola Paideia. El treball col·lectiu són una sèrie d’activitats que es duen a terme durant tot el dia per diferents grups i que consisteix en treure les males herbes del jardí, mantenir l’hort en bon estat, fer l’esmorzar o el dinar, donar de menjar als gossos, netejar, etc... El treball col·lectiu el duen a terme els nens, en diferents torns, juntament amb els adults.

Dins de la concepció que tenen del procés educatiu cal parlar també del paper que juga el càstig. Teòricament, a l’escola no hi ha càstigs en sí mateixos. Seguint els principis de Paideia, si un alumne fa alguna cosa que es considera negativa (per exemple, fer malbé el material col·lectiu) ha d’anar a una sala a reflexionar, elaborar un escrit conforme creu que s’ha equivocat i llegir-lo davant de tot el grup. La resta del grup decideix si l’alumne es mereix una oportunitat o no. Per tant, podem dir que al càstig, enlloc d’anomenar-lo com a tot, se li diu reflexionar. Cal afegir, però, que tot i que potser només li canvien el nom, el fet d’haver de fer un escrit justificant la teva acció engloba una concepció del càstig diferent a la d’una escola convencional.

A més, és interessant veure com a l’escola Paideia tracten el tema de l’esport i la competitivitat. A Paideia està prohibit jugar a futbol i a bàsquet perquè són jocs competitius. El que no queda clar és si és una decisió consensuada per tots els membres de la comunitat educativa en una assemblea, o bé és tracta d’una prohibició dins d’un espai de llibertat, fet que ens podria fer dubtar d’aquest tipus d’educació, si més no a l’escola Paideia.

Finalment, Paideia creu en uns principis que responen a una necessitat d’educar per una societat participativa, solidària, que necessita persones lliures i autònomes, i això suposa que l’alumnat tingui confiança en sí mateix, per així tenir les seves pròpies idees; tenir iniciativa, capacitat de crítica i autocrítica, és a dir, que siguin els subjectes de la seva pròpia acció i no persones dòcils i passives.

I aquí finalitza. Es tracta d'una entrada bastant densa i, per a moltes persones, pesada, però crec que també és interessant anar més enllà d'allò que ja coneixem i investigar, aprendre i entendre altres maneres de dur a terme un procés educatiu, moltes vegades molt més humanes i profitoses que les que hem viscut. I, sobretot, crec que és molt important, tot i que ens facin creure el contrari, que hi ha altres maneres possibles i reals d'ensenyar i aprendre.